Reconeixement de l'estampa Què és el gravat calcogràfic - Com es reconeix un gravat - L'estampa - Traços característics de cada tècnica - La justificació de tiratge - La numeració Tècniques de gravat calcogràfic - L'aiguafort - L'aiguatinta - L'aiguatinta al sucre - El vernís tou - El gofrat o estampat en sec - La punta seca - La manera negra o mezzotinto - El burí - L'échoppe - Les ruletes - El puntejat - El fotogravat calcogràfic- L'estampació Materials emprats en gravat - Les planxes - Els papers - Les tintes - Referència - Història cronològica del gravat - Glossari de gravat calcogràfic - Diccionari de taller multilingual - Bibliografia - Notícies -Enllaços.
Els papers per l’estampació calcogràfica
Els papers per l’estampació calcogràfica han de ser resistents, flexibles, estables. A més, han de ser gruixuts o sigui de gramatge no inferior a 160 grs/m2 i estar fabricats en poca cola; els millors papers per el gravat són els fabricats a base de draps de cotó o una barreja amb fibra de cotó i lli.
Els procés per l’obtenció del full de paper
Es fan macerar en aigua els vegetal, que tinguin un alt contingut en cel·lulosa. Antiguament es feia servir el drap usat de cotó. Aquest procés pot durar uns quants dies fins ha eliminar conpletament les matèries orgàniques i aconseguir que només hi resti la fibra. Aquest procés es pot accelerar afegint-hi components químics i escalfant el recipient. Després, aquestes fibres es dipositen en una pica holandesa que s'encarrega de triturar les fibres, deixant-les a la llargada desitjada. Es deixa a la pica fins a obtenir una massa o pasta de paper que es barreja amb aigua. En un motlle o forma, que és un marc de fusta amb un entramat metàl.lic compost de fils verticals i horitzontals que actua de sedàs i deixa escórrer l'aigua mentre resté la pasta; se submergeix en aquesta solució i en treure-la, queda dipositada en la superfície d'aquesta una fina capa de pasta de paper que després de premsada, encolada i assecada es converteix en un full de paper.
Industrial mecànic fabricat en continu
Aquest tipus paper es va començar a fabricar a principis del segle passat. Amb aquest sistema estan fabricats els papers de les grans marques que hom troba al mercat: Arches, Rives, Hahnemühle, Creysse, Fabriano, Somerset etc. Són papers de gran qualitat i cada marca queda determinada per les proporcions de fibres que inclouen en la seva elaboració.
Característiques del paper
La fibra: són els petits filaments de matèria vegetal que s’utilitzen en l’elaboració del paper. Poden ser llargues o curtes; això determinarà les qualitats elàstiques del paper. Els papers de fabricació industrial tenen les fibres en el mateix sentit, al paper fet a mà no. Aquesta característica s'ha de tenir en compta a l'hora d'estampar gravats amb incisions o relleus pronunciats.
El gramatge és la quantitat de pasta de paper que porta el full per m2. Segons l’estampa a realitzar escollirem el gramatge més adient. Ho podrem determinar segons la profunditat de talla i la mesura de la planxa. S’especifica en grams per m2. El gramatge normal per gravat és de 240 a 300 gr/m2.
La filigrana o marca a laigua: és la senyal normalment del fabricant, però també pot ésser de l'editor o de l'autor de l’estampa. Es pot veure si mirem el paper a contrallum. Quan estampem hem de procurar que estigui col·locada de manara que es pugui llegir, preferentment, en la part inferior de l’estampa.
Les barbes: l'acabat irregular de la fulla de paper pot ésser natural (paper fet a mà) o simulat (paper continu). És la part de pasta que queda dipositada als laterals de la forma en el procés de fabricació del paper.
La verjura: en dipositar la pasta de paper sobre l’entramat de la forma i quan s'escórre l’aigua sobrant, la trama metàl.lica (verjures) produeix un aprimament de la pasta que, un cop sec el full es pot observar a contrallum. Aixó dóna nom a un tipus característic de paper.
La vitel.la: és l’efecte contrari al verjuratt aquí la malla de forma és molt atepeïda i regular a contrallum no es podem observar.
La textura a l'hora d’escollir el paper per a estampar també el podrem seleccionar entre diversos tipus d’acabat que van des dels molt llisos fins als que són molt rugosos. A l'hora de seleccionar un tipus de paper o un altre, hem de tenir en compta l’obra a estampar. Gravats de traç molt vigorós i menjades profundes es prestaran més a papers rugosos o molt rugosos i treballs subtils i de molta definició escollirem papers més llisos.
El color : Els papers per a gravat varien de color. En el mercat es pot trobar una àmplia gamma de tons i colors d'un blanc òptic a blanc natural, marfils i verdosos; també els podrem trobar de color crema, gris i negre, segons el fabricant. Si fem servir paper fet a mà podrem personalitzar el color. Els escollirem en funció de l’obra a estampar.
El PH el PH del paper, és el grau d'àcides que conté el paper, normalment els papers de qualitat per gravat tenen un ph neutre. L'acidesa es un dels factors que determinen l'estabilitat del paper al pas del temps, l'altre es la qualitat de la matèria primera en l'elaboració. A part de les condicions medi ambientals.
La mida: abans que es normalitzessin les mesures del paper industrial, cada país tenia les seves. En el món del gravat encara es conserven i segons el país d’origen del paper aquest tindrà un nom i unes mesures diferents. Papers Francesos Jesús, Raisin, Aigle, Univers, Coquille, Couronne, Cícero etc. Papers d’Anglaterra Royal, imperial, post, cartrige, double Crown, etc.
