gravat

  coure

Reconeixement de l'estampa Què és el gravat calcogràfic - Com es reconeix un gravat - L'estampa - Traços característics de cada tècnica - La justificació de tiratge - La numeració Tècniques de gravat calcogràfic - L'aiguafort - L'aiguatinta - L'aiguatinta al sucre - El vernís tou - El gofrat o estampat en sec - La punta seca - La manera negra o mezzotinto - El burí - L'échoppe - Les ruletes - El puntejat - El fotogravat calcogràfic- L'estampació Materials emprats en gravat - Les planxes - Els productes - Les eines - Els papers - Les tintes - El tórcul - Referència - Història cronològica del gravat - Glossari de gravat calcogràfic - Diccionari de taller multilingual - Bibliografia - Notícies -Enllaços.

 

return

Les planxes

coure

coure

oxit

 

coure
 

Les planxes  

Són unes làmines primes, normalment metàl·liques, planes i regulars, que s'utilitzen per dibuixar amb les tècniques de gravat i aconseguir una matriu base per la reproducció. Les planxes metàl·liques, son les que més es fan servir, principalment donades les seves qualitats, de tenir la duresa suficient per aguantar el tiratge i ser suficientment toves per poder-hi  treballar; els metalls més utilitzats, són el coure i el zenc, encara que també el llautó, el ferro i l'acer.

 

 

 

Cu

coure

Característiques
És el metall ideal per gravat calcogràfic, generalment es fa servir el industrial laminat en fred

Gruix
Ve determinat per el tipus de treballs i sobretot per l'economia a més gruix més pes.

De 0,8 a 1mm el podrem emprar per l'aiguatinta, vernís tou, punta seca, etc. i treballs que no requereix una gran profunditat de mossegada. També el podrem utilitzar per treballs que requereixin donar poca importància o que passi desapercebut el bisell.

1,5 mm de gruix, molt agradable de treballar sobretot alhora d'estampar ideal per mossegades profundes amb em tècniques indirectes com l'aiguafort, menjades obertes etc.

2 mm menjades molt profundes especialment indicat per gofrats


Tipus
El tou o recuit de color vermell fosc emprat amb tècniques directes degut que és molt manejable però no aguanta tiratges llargs.
El dur, de color vermell més clar, és el més empleat per totes les tècniques directes i indirectes


Qualitats
Molt manejable i fàcil de polir; dóna unes línies molt nítides; mossegada profunda i neta; es suficientment tou per ratllar-lo i tallar-lo sense dificultat; té una duresa suficient per aguantar el tiratge; es pot treballar amb línies fines  molt juntes; ideal per gravar amb banys electrolítics; permet treballar totes les tècniques de gravat

Inconvenients

Tendeix a oxidar algunes tintes – grocs – blancs – laques; Desgast de la planxa amb edicions llargues; S’oxida molt fàcilment

 
  mail Patrocinadors
art print residence
estampes
mail next
email © Tots els drets reservats Pilar Lloret & Jordi i Milena Rosés