|
|||
![]() |
|||
Reconeixement de l'estampa Què és el gravat calcogràfic - Com es reconeix un gravat - L'estampa - Traços característics de cada tècnica - La justificació de tiratge - La numeració Tècniques de gravat calcogràfic - L'aiguafort - L'aiguatinta - L'aiguatinta al sucre - El vernís tou - El gofrat o estampat en sec - La punta seca - La manera negra o mezzotinto - El burí - L'échoppe - Les ruletes - El puntejat - El fotogravat calcogràfic- L'estampació Materials emprats en gravat - Les planxes - Els papers - Les tintes - Referència - Història cronològica del gravat - Glossari de gravat calcogràfic - Diccionari de taller multilingual - Bibliografia - Notícies -Enllaços. |
|||
| Les planxes | |||
|
![]() |
||
Les planxes Son unes lamines primes, normalment metàl·liques, planes i regulars, que s'utilitzen per dibuixar amb les tècniques de gravat i aconseguir una matriu base per la reproducció. Les planxes metàl·liques, son les que mes es fan servir, principalment donades les seves qualitats, de tenir la duresa suficient per aguantar el tiratge i ser suficientment toves per poder-hi treballar; els metalls mes utilitzats, son el coure i el zenc, encara que també el llautó, el ferro i l'acer.
|
|||
Cu coure Característiques Gruix De 0,8 a 1mm el podrem emprar per l'aiguatinta, vernís tou, punta seca, etc. i treballs que no requereix una gran profunditat de mossegada. També el podrem utilitzar per treballs que requereixin donar poca importància o que passi desapercebut el bisell. 1,5 mm de gruix, molt agradable de treballar sobretot alhora d'estampar ideal per mossegades profundes amb em tècniques indirectes com l'aiguafort, menjades obertes etc. 2 mm menjades molt profundes especialment indicat per gofrats
|
|||
|
|||
| © Tots els drets reservats Pilar Lloret & Jordi i Milena Rosés | |||